Ell ...
Si, tu.. el que cada día trobo més a faltar...
El papa em déia que deixés que el temps passi i tot aniria millor...
Dons s'equivoca. No puc deixar de pensar en les hores i hores que vam arribar a passar juts ...
Totes aquelles hores en que quant estava emprenyada tu venies amb mi i marxàvem amb el quad..
A on? No ho sabíem.. la veritat no ens ho preguntàvem...
- “ On és l'Anouk? “
- “ Amb el Moon. “
- “ On és el Moon? “
- “ Amb l'Anouk. “
I això era tot el dia.
Se't van creuar el cables... perquè?
Pel teu caràcter si, però a qui no se li creuen els cables un dia?
Qui no ha tingut un puto mal dia a la seva vida?
Em sembla que ningú!
Però segons el papa tu vas arribar massa lluny...
Saps molt bé que la única cosa que volia es que tu et quedessis amb mi... pot semblar egoista però et necessitava i et segueixo necessitant... ( ara més que mai! =S)
Perquè ara, ja fa gairebé 4 anys que ja no estàs amb nosaltres...
I es que no puc evitar que les llàgrimes caiguin pensant en aquests moments! M'és impossible, és inevitable!
Tothom deia: “ El Moon no és un gos com els altres...”
I per una vegada, la gent tenia raó.
Segons lo que m'han explicat, també deien que quant estàvem junts només fèiem una sola i única persona.
I saps que per mi erets molt més que un gos, molt més que un
“ simple “ gos.
Si, es evident que morfològicament erets un gos: 4 potes, 2 orelles...”
Però per mi no erets un gos... Un germà? No, pobre Pol... no erets un germà... erets molt més però a la teva manera.
El meu millor amic? Si, em sembla que et puc donar aquesta definició aproximativa...
Però cap paraula és prou forta, com per poder definir lo que vas ser, ets i seràs per mi. I res ni ningú ho podrà canviar. T'ho prometo!
El Pec, l'Esquitx, la Cuca,...
si me'ls estimo més que moltíssim i es que em moro si els perdo. Però tu erets el meu gos!
L' Esquitx és la meva gossa, i l'he tingut quant només tenia 3 mesos... però no l'he tingut quant jo tenia 3 anyets, no he passat tota la meva infància amb ella, encara no he viscut els mateixos moments que he passat amb tu...
Que vols que digui més?
Que et necessito, i que et trobo a faltar? Em sembla que ja ho saps i que la gent se'n dona compte...
~ t'he estimat, t'estimo i t'estimaré sempre m'has antes?
Us deu sembla bastant patètic que escrigui això a un gos, i a més a més que ja s'ha mort.
Podeu pensar lo que vulgueu, sincerament me la pela bastant.
La gent que ha perdut un gos, amb el que ha passat tota la sava puta infància, i que l'ha arribat a estimat tant com jo l'he estimat em sembla que em pot entendre.